- Aquesta cançó va ser escrita per Horace Ott, Bennie Benjamin i Sol Marcus. Benjamin i Marcus eren un equip de composició que treballava junts des dels anys 40; Les seves composicions inclouen 'Lonely Man' d'Elvis Presley i 'Fabulous Character' de Sarah Vaughan. Ott és un arranjador que va treballar a les pistes de Nat King Cole i Aretha Franklin i, posteriorment, va donar vida a la major part del material de la gent del poble: podeu agrair-li aquestes línies de trompa Y.M.C.A. '
Ott va començar a escriure la cançó després de discutir intensament amb Gloria Caldwell, amb qui s’havia casat recentment. Assegut al piano, va expressar en una cançó com era ben intencionat, però mal entès per la seva dona, un sentiment que molts homes casats podien relacionar-se.
Gloria Caldwell figura al crèdit en lloc de Ott per qüestions contractuals. Va aprendre a entendre'l: la parella es va quedar junta. - Nina Simone va ser la primera a gravar aquesta cançó, llançant una interpretació orquestrada i a temps baix al seu disc de 1964 Broadway-Blues-Balades que va ratllar el gràfic nord-americà al número 131. La versió més coneguda és de The Animals, que la va reelaborar en una cançó de rock. Va recordar Eric Burdon Roca que roda revista, 'Mai no es va considerar material pop, però d'alguna manera ens va passar i ens en vam enamorar immediatament'.
- A la nostra entrevista de 2010 amb Eric Burdon, va dir: 'Realment m'han entès malament. Per part de la meva mare, el meu pare, els professors de l’escola, un parell de dones amb les que em vaig casar. He estat mal entès tota la meva vida.
- El 2013, Eric Burdon va gravar una nova versió d’aquesta cançó amb Jenny Lewis per a la sèrie de televisió HBO True Blood . 'Quan em van demanar que gravés una nova versió de' Don't Let Me Be Incomprendre 'per a la nova temporada amb Jenny Lewis, vaig haver de mossegar', va dir Burdon sobre la gravació de la cançó per al drama dels vampirs. La cançó es va incloure al volum 4 de la banda sonora de l'espectacle.
- Altres versions conegudes inclouen portades de:
Joe Cocker, que va tractar això al seu àlbum debut del 1969, Amb una mica d’ajuda dels meus amics. La seva versió es va reproduir sobre els crèdits finals de la pel·lícula del 2004 Pastís de capa .
Versió de ball del 1977 del grup de discoteques Santa Esmeralda, que incorporava flamenc, salsa i altres elements de ritme i ornamentació llatins. Llançat com a senzill, va arribar al número 15 al Billboard Hot 100. El passatge instrumental de la cançó va ser utilitzat més tard per Quentin Tarantino durant el duel entre The Bride i O-Ren Ishii a la seva pel·lícula del 2003. Kill Bill: volum 1
Lana Del Rey, que va cobrir això pel seu 2015 Lluna de mel àlbum. La seva versió està en la línia de l'original de jazz de Nina Simone, però també utilitza el so d'orgue de The Animals. Del Rey havia publicat prèviament una altra cançó de Nina Simone 'L'altra dona' per a ella Ultraviolence àlbum. Va dir la cantant dels 'Videojocs' NME se sent atret per les 'melodies i paraules' de Simone. 'Per la personalitat, som molt diferents', va afegir. 'És possible que haguem tingut alguns dels mateixos problemes, però vaig escollir aquesta cançó simplement perquè tenia un gran ressò'.
