- Una de les cançons més populars de The Clash, aquesta utilitza una tècnica molt inusual: lletres en castellà fent ressò de les paraules angleses.
Cantant les parts espanyoles amb Joe Strummer hi havia Joe Ely, un cantant de Texas que tenia l'àlbum de 1978 Masquerade Honky Tonk va cridar l'atenció de The Clash quan el van sentir a Anglaterra. Quan Ely i la seva banda van actuar a Londres, The Clash va anar a un espectacle i els va portar per la ciutat després de l'actuació. Es van fer bons amics, i quan The Clash va arribar a Texas el 1979, van fer alguns espectacles junts. Es van mantenir en contacte i, quan The Clash va tornar a Amèrica el 1982, van fer més espectacles junts i Ely es va unir a ells a l'estudi quan estaven gravant. Combat Rock a Electric Ladyland Studio de Nova York.
En una entrevista de Songfacts del 2012 amb Joe Ely, va explicar: 'Estic cantant tots els versos espanyols sobre això, i fins i tot vaig ajudar a traduir-los. Els vaig traduir al Tex-Mex i Strummer sabia una mena d'espanyol castellà, perquè va créixer a Espanya en els seus primers anys. I un enginyer porto-riqueny (Eddie Garcia) li va afegir una mica de sabor. Així que és agafar el vers i després repetir-lo en castellà.'
Quan li vam preguntar a l'Ely de quina idea era la part espanyola, va dir: 'Vaig entrar a l'estudi mentre treballaven les parts. Ja feia unes hores que treballaven en la cançó, la tenien força bé dibuixada. Però crec que va ser una idea d'Strummer, perquè de seguida, quan va arribar a aquesta part, va dir de seguida: 'Saps espanyol, ajuda'm a traduir aquestes coses'. (Riu) El meu castellà era pràcticament Tex-Mex, així que no era una traducció precisa. Però suposo que havia de ser una mena de capritxos, perquè realment no vam traduir textualment.
Segons Strummer, Eddie Garcia, l'enginyer de so, va trucar a la seva mare a Brooklyn Heights i va aconseguir que traduís algunes de les lletres per telèfon. La mare d'Eddie és equatoriana, així que Joe Strummer i Joe Ely van acabar cantant en espanyol equatorià. - Al cap d'uns dos minuts, pots escoltar en Mick Jones dir: 'Divideix!' Tot i que sembla que podria ser una mena de declaració relacionada amb la cançó, Joe Ely diu a Songfacts que tenia un significat molt més quotidià. Ely va dir: 'Jo i Joe estàvem cridant aquesta traducció mentre Mick Jones hi cantava el protagonisme, i nosaltres estàvem fent la part d'eco. I hi va haver un moment en què la cançó es descompon només en la bateria just abans d'una part de guitarra. I escolteu en Mick Jones dient: 'Divideix-te!' Només molt fort, una mica enfadat. Jo i Joe ens havíem colat a l'estudi, vam aparèixer a la part posterior de la seva cabina on ell estava dividit, i ens vam colar i vam saltar i l'hem espantat just enmig de la gravació de la cançó, i ell només ens va mirar i ens diu: 'Divideix-te!' Així que vam tornar corrents a la nostra cabina vocal i mai van aturar la gravació.
- La línia 'Si em vols fora de l'esquena' era originalment la línia de càrrega sexual 'Al davant o a l'esquena'. L'abril de 1982, el famós productor dels anys 60, Glyn Johns, va ser convocat per reduir l'àlbum i convertir-lo en un LP únic amigable amb el corrent principal. A més de tallar parts de les cançons, va insistir que Mick Jones tornés a gravar aquesta línia, tement que les emissores de ràdio nord-americanes no toquessin un disc amb una línia tan suggeridora sexualment.
Aquestes sessions en conjunt van ser de mala sang, amb Jones furiós perquè les seves mescles originals de les seves cançons estaven sent massacrades contra la seva voluntat, i va ser això combinat amb altres factors (com el retorn del controvertit manager Bernie Rhodes) el que va donar lloc a la ruptura de la banda i acomiadament de Jones el 1983. - En la seva majoria, Mick Jones s'ha negat a donar significat a les lletres. Va dir dins 1000 èxits número 1 del Regne Unit de Jon Kutner i Spencer Leigh: ''M'he de quedar o m'he d'anar?' no es tractava de res en concret i no em va impedir que abandonés The Clash. Era només una bona cançó de rock, el nostre intent d'escriure un clàssic.'
Però en un 2009 Roca que roda article sobre The Clash, la revista assegura que Jones va escriure aquesta cançó sobre la seva xicota Ellen Foley, que va actuar a la sèrie de televisió. Tribunal nocturn i va cantar amb Meat Loaf a 'Paradise By the Dashboard Light'. Ella va dir a Songfacts el 2021: 'Realment no sé si es tracta de mi. És una molt bona cançó, però, sigui de qui es tracti'.
També es va especular que la cançó és un comentari sobre la posició de Jones a la banda, evitant el seu acomiadament el 1983 en més d'un any i mig. Strummer va reflexionar sobre això a les entrevistes, igual que Jones. 'Potser em va impedir la marxa', va assenyalar el 1991, tot i que va concloure que era més probable que es tractava d'una 'situació personal', presumiblement la seva relació amb Foley. - Psychobilly és la versió punk del rockabilly; és un gènere de fusió que també treu un so agradable d'elements de tot, des del doo-wop fins al blues, però amb aquest punt punk. 'M'hauria de quedar o hauria de marxar?' s'assembla al punk primerenc, a l'estil gairebé retro, i així es podria anomenar rockabilly. Més que res, es compara molt bé amb The Cramps.
- 'M'hauria de quedar o hauria de marxar?' és possiblement una de les cançons de Clash amb més versions a força de ser una de les més populars. Alguns dels grups per cobrir aquesta cançó inclouen Living Colour, Skin, MxPx, Weezer i The Ukulele Orchestra of Great Britain. Anti-Flag va cobrir la cançó en diverses dates del festival el 2012, i existeixen versions més memorables de Die Toten Hosen i l'estrella pop australiana Kyle Minogue. Fins i tot apareix a la combinació de 'Polkas On 45' de 'Weird Al' Yankovic: un enlairament a 'Stars On 45 Medley'.
- Com a senzill número 1 del Regne Unit, quina cançó va substituir com a número 1 a les llistes del Regne Unit? 'Do the Bartman' de Els Simpsons . Parlant de les llistes, mentre que aquesta cançó era la seva única número 1 al Regne Unit, The Clash va tenir encara menys respecte als EUA; la seva llista més alta al Billboard va ser el número 8 per 'Rock the Casbah'. Això és increïble si teniu en compte la quantitat d'aire que reben a la ràdio.
- Presentat al set en directe de The Clash a París el setembre de 1981, 'Should I Stay or Should I Go?' es va asseure incòmode al plató després que Jones fos acomiadat: era una cançó molt popular, així que els fans esperaven que la toqués, però el seu autor i cantant ja no formava part de la banda.
Durant un temps el 1984 es va interpretar amb el nou guitarrista Nick Sheppard cantant la veu principal, i la cançó es va convertir en un agressiu thrash de metall amb veus d'estil punk. Al final, The Clash Mark II va deixar caure la cançó per complet, encara que no abans també van afegir algunes lletres desagradables sobre Jones (com era habitual en el post-Jones Clash, malauradament). Dues versions molt més representatives són la versió de la cançó filmada al Shea Stadium el 1982 (donant suport a The Who) per al videoclip, i la versió de Boston el 1982 que apareix al D'aquí a l'eternitat compilació en directe. - Ice Cube i Mack 10 van fer un remake de rap d'aquesta cançó per a l'àlbum tribut de Clash de 1998 Londres cremant .
- Aquest es va tornar a publicar com a senzill el febrer de 1991 després que s'utilitzessin en un anunci televisiu de jeans de Levi's. Va ser el número 1 al Regne Unit, però no va arribar als Estats Units.
- Descaradament, Mick Jones va utilitzar una mostra vocal d'aquesta pista en un dels seus projectes posteriors a Clash, Big Audio Dynamite. El podeu escoltar a la seva cançó 'The Globe'.
- Aquesta és una cançó clau de la sèrie de Netflix de temàtica dels anys 80 Coses estranyes . Es va utilitzar per primera vegada al segon episodi (2016), on el personatge Jonathan Byers el presenta al seu germà petit, Will, per distreure'l quan els seus pares lluiten, dient-li que canviarà la seva vida. Quan Will és segrestat en un univers alternatiu, la cançó es converteix en una manera de comunicar-se i en una font de consol. La cançó s'utilitza diverses vegades al llarg de la sèrie.
Per garantir els drets, la supervisora musical Nora Felder va haver d'explicar a la banda com s'utilitzaria. A través de les descripcions de les escenes, els va convèncer que honrarien la cançó.
