- Estelada, nit estrellada
Pinta la paleta de blau i gris
Compte amb un dia d’estiu
Amb ulls que coneixen la foscor de la meva ànima
Ombres als turons
Esbossa els arbres i els narcisos
Agafa la brisa i els calfreds hivernals
De colors a la terra de lli nevat
Ara entenc
El que em vas intentar dir
I com vas patir pel teu seny
I com heu intentat alliberar-los
No escoltaven, no sabien com fer-ho
Potser escoltaran ara
Estelada, nit estrellada
Flors en flames que brillen amb força
Núvols remolins en una boira violeta
Reflecteix-se als ulls de blau porcellana de Vincent
Colors que canvien de tonalitat
Camps de matí de gra ambre
Cares resistides revestides de dolor
Es relaxen sota la mà amorosa de l'artista
Ara entenc
El que em vas intentar dir
I com vas patir pel teu seny
I com heu intentat alliberar-los
No escoltaven, no sabien com fer-ho
Potser escoltaran ara
Perquè no et podrien estimar
Però tot i així el teu amor era cert
I quan no quedava cap esperança a la vista
En aquella nit estelada i estelada
T’has tret la vida, com solen fer els amants
Però t’ho hauria pogut dir, Vincent
Aquest món mai va ser pensat per a un
Tan bonic com tu
Estelada, nit estrellada
Els retrats penjaven a sales buides
Caps sense marc a parets sense nom
Amb ulls que observen el món i que no poden oblidar
Com els desconeguts que has conegut
Els homes esglaonats amb la roba esglaonada
L’espina platejada, una rosa ensangonada
Estira aixafat i trencat sobre la neu verge
Ara crec que ho sé
El que em vas intentar dir
I com vas patir pel teu seny
I com heu intentat alliberar-los
No escoltarien, no escoltaran encara
Potser mai ho faran maiEscriptor (s): Don McLean
Editor: Universal Music Publishing Group
Lletres amb llicència i subministrades per LyricFind
Jugar Vincent no ha pogut trobar res. Pot contenir enllaços d’afiliació
