- Ah, on has estat, fill meu d’ulls blaus?
Oh, on has estat, estimat meu jove?
He ensopegat al costat de dotze muntanyes boiroses
He caminat i he arrossegat per sis carreteres tortes
He entrat enmig de set boscos tristos
He estat davant d’una dotzena d’oceans morts
He estat deu mil quilòmetres a la boca d’un cementiri
I és dur, i és dur, és dur i és dur
I caurà una pluja intensa
Oh, què vas veure, fill meu d’ulls blaus?
Oh, què vas veure, estimat jove?
Vaig veure un nadó acabat de néixer amb llops salvatges al voltant
Vaig veure una carretera de diamants sense ningú
Vaig veure una branca negra amb sang que gotegava
Vaig veure una habitació plena d’homes amb els seus martells sagnant
Vaig veure una escala blanca tota coberta d’aigua
Vaig veure deu mil parlants que tenien la llengua trencada
Vaig veure armes i espases afilades a les mans de nens petits
I és dur, i és dur, és dur, és dur
I caurà una pluja intensa
I què vas sentir, fill meu d’ulls blaus?
I què vas sentir, estimada meva jove?
Vaig sentir el so d'un tro, va rugir un avís
Va sentir el rugit d’una ona que podria ofegar el món sencer
Vaig escoltar a una persona morir de gana, vaig sentir a moltes persones rient
Vaig escoltar la cançó d’un poeta que va morir a la cuneta
Va sentir el so d’un pallasso que plorava al carreró
I és dur, i és dur, és dur, és dur
I caurà una pluja intensa
Ah, a qui vas conèixer, fill meu d’ulls blaus?
Amb qui vas conèixer, estimat jove?
Vaig conèixer un nen petit al costat d’un poni mort
Vaig conèixer un home blanc que passejava amb un gos negre
Vaig conèixer una dona jove que tenia el cos cremant
Vaig conèixer una noia jove, que em va donar un arc de Sant Martí
Vaig conèixer un home ferit enamorat
Vaig conèixer un altre home ferit d’odi
I és dur, és dur, és dur, és dur
Caurà una pluja intensa
Oh, què faràs ara, fill meu d’ulls blaus?
Oh, què faràs ara, estimat jove?
Estic tornant a sortir abans que la pluja comenci
Caminaré fins a les profunditats del bosc negre més profund
On la gent és molta i les mans estan buides
On els grànuls de verí inunden les seves aigües
On la casa de la vall es troba amb la presó bruta i humida
On la cara del botxí sempre està ben amagada
On la fam és lletja, on s’obliden les ànimes
On el negre és el color, on cap és el número
I ho explicaré, ho pensaré, ho parlaré i respiraré
I reflecteix-ho des de la muntanya perquè totes les ànimes ho puguin veure
Llavors em quedaré a l’oceà fins que comenci a enfonsar-me
Però coneixeré bé la meva cançó abans de començar a cantar
I és dur, és dur, és dur, és dur
Caurà una pluja intensaEscriptor / es: BOB DYLAN
Editor: Universal Music Publishing Group
Lletres amb llicència i subministrades per LyricFind
