- Al principi, 'Proud Mary' no tenia res a veure amb una barca fluvial. En lloc d'això, John Fogerty la va imaginar com la història d'una dona que treballa com a minyona de gent rica. 'Baixa de l'autobús cada matí i va a treballar i manté la vida junta', va explicar. 'Aleshores ha de tornar a casa'.
Va ser Stu Cook qui va introduir per primera vegada l’aspecte de barca de riu de la cançó. La idea se li va acudir mentre el grup veia el programa de televisió Maverick i Stu va fer la declaració: 'Ei vaixell fluvial, toca la teva campana'. John va estar d’acord que el vaixell semblava tenir alguna cosa a veure amb la cançó que feia temps que s’estava gestant a la seva ment, a l’espera de prendre forma conscient. Quan va escriure la música, va fer que els primers acords evoquessin una roda de pales de riu. Així, 'Proud Mary' va passar de ser una dama de neteja a un vaixell. - Fogerty va escriure les lletres basant-se en tres idees de títols de cançons: 'Proud Mary', 'Riverboat' i 'Rolling On A River'. Portava una llibreta amb títols que creia que farien bones cançons, i 'Proud Mary' estava al capdavant de la llista.
- La cançó es va unir el dia que John Fogerty va rebre els seus documents de baixa de l'exèrcit dels Estats Units. Fogerty havia estat redactat el 1966 i formava part d'una unitat de reserva, que servia a Fort Bragg, Fort Knox i Fort Lee. Els seus documents d’alta van arribar el 1967. Fogerty ho recorda Bad Moon Rising: The Unofficial History of Creedence Clearwater Revival per Hank Bordowitz:
'L'exèrcit i Creedence es van superposar, així que jo era' aquell hippie amb un disc a la ràdio '. Havia estat intentant sortir de l'exèrcit i, a les escales de la meva casa d'apartaments, hi havia una carta del govern del tipus diploma. Va estar allà un parell de dies, just al costat de la meva porta. Un dia, vaig veure el sobre i em vaig inclinar per mirar-lo i vaig notar que deia 'John Fogerty'. Vaig entrar a la casa, vaig obrir la cosa i vaig veure que era la meva honorable baixa de l'exèrcit. Per fi vaig sortir! Era el 1968 i la gent encara moria. Estava tan feliç que vaig sortir corrent cap a la meva petita parcel·la de gespa i vaig girar les rodes. Després vaig entrar a casa meva, vaig agafar la guitarra i vaig començar a escorcollar. 'Vaig deixar una bona feina a la ciutat' i, de seguida, em van sortir diverses bones línies. Vaig tenir els canvis d’acord, l’acord menor on diu: 'Big wheel continue on turnin' / Proud Mary keep on burnin '(o' boinin ',' fent servir la meva pronunciació divertida que he rebut de Howling 'Wolf). Quan vaig tocar 'Rolling, rolling, rolling on the river', sabia que havia escrit la meva millor cançó. Va vibrar dins meu. Quan ho vam assajar, em vaig sentir com Cole Porter.
Va ser així que un clàssic americà va néixer de l'ambient de l'olla a pressió de finals dels anys seixanta. Fogerty va sospitar immediatament que la seva cançó de 'Tin Pan Alley' era un èxit de ràdio i tenia raó. La cançó va arribar al número 2 als Estats Units, va arribar al número 8 al Regne Unit i al número 1 a Àustria. - Aquest va ser el primer dels cinc senzills de Creedence que van arribar al número 2 de la llista nord-americana; tenen el nombre de cançons més # 2 sense tenir-ne mai cap.
- Malgrat la creença popular, John Fogerty no escrivia per experiència quan va escriure això. Gràcies al seu compromís militar, no s'havia aventurat més a l'est que Montana. Després de gravar la cançó, va fer un viatge a Memphis perquè finalment pogués veure el riu Mississipí.
- La versió original de CCR va arribar al número 2 al març de 1969. Al juny, la versió de Solomon Burke va arribar al número 45. El seu va ser el primer a incloure un discurs en:
Sé que molts de vosaltres voldríeu saber de què tracta la vella Proud Mary
Bé, m’agradaria parlar-te d’ella
No és res més que un gran vaixell vell
Ja ho veieu, els meus avantpassats solien muntar-la al fons com a cuidadors, cuiners i cambrers
I vaig fer el vot que quan fos gran em donaria un passeig per la vella Proud Mary
I si em deixeu, m’agradaria cantar-ne
Burke llavors canta: mirant per a una feina a la ciutat, en lloc de 'deixar una bona feina a la ciutat'. - Va ser un èxit número 4 als Estats Units per Ike & Tina Turner el 1971, i un dels moments més destacats dels seus directes. Va recordar Tina Turner en una entrevista amb Roca que roda revista del 1971 com van arribar a gravar això al seu Treballant junts àlbum: 'Quan vam tallar l'àlbum, ens faltaven algunes melodies, així que vam dir' Bé, anem a posar algunes coses que estem fent a l'escenari. I així va sorgir 'Proud Mary'. M’havia encantat quan va sortir per primera vegada. Vam fer una audició a una noia i ella havia cantat 'Proud Mary'. Això és com vuit mesos més tard, i Ike va dir: 'Ja ho sabeu, m'he oblidat tot d'aquesta melodia'. I vaig dir que ho fem, però que ho canviem. Així doncs, al cotxe que Ike toca la guitarra, ens trobem amb una mena de melmelada. I acabem d’entrar en una versió negra. Mai es va planejar dir: 'Bé, anem a la botiga de discos i m'agradaria gravar aquesta melodia d'Aretha Franklin' ... és que la fem arribar a l'escenari, perquè donem una mica a la gent de nosaltres i una mica del que senten cada dia a la ràdio '.
- 'Proud Mary' va atraure 35 portades només l'any 1969. Des de llavors s’han fabricat més de 100.
Aquestes són les versions gràfiques dels EUA:
Creedence Clearwater Revival (núm. 2, 1969)
Solomon Burke (núm. 45, 1969)
Checkmates, Ltd. feat. Sonny Charles (núm. 69, 1969)
Ike i Tina Turner (núm. 4, 1971)
Glee Cast (núm. 115, 2009) - La línia, 'Bomba molt de dolor a Nova Orleans', en realitat és 'Bomba molt de' Panell ', com al propà. Bombava gasolina.
- The Checkmates, Ltd. va fer una versió amb cançó i gospel d’aquesta cançó que va ser produïda per Phil Spector i que presentava a Sonny Charles a la veu principal. Corrent a les 4:30, és substancialment més llarg que l'original de 3:07 i va arribar al número 69 al novembre de 1969.
Aquest arranjament va influir clarament en la versió Ike & Tina Turner, que van començar a interpretar poc després. Es va especular que Spector, que va produir Ike & Tina al seu senzill 'River Deep - Mountain High' de 1966, va portar aquesta versió a l'atenció d'Ike Turner. - Quan CCR va gravar aquesta cançó, John Fogerty no estava content amb les veus d’harmonia, de manera que les va gravar ell mateix i les va sobrepassar a la pista. Això va provocar més tensió en la seva ja tènue relació amb els seus companys de banda. El grup es va separar el 1972.
- Fogerty va arribar amb el famós riff d'acords a la guitarra quan tocava amb la '5a simfonia' de Beethoven. Aquell va 'dun dun dun duunnnnn ...', però Fogerty va pensar que sonaria millor amb l'èmfasi en la primera nota, que és com va arribar ' fer fer fer fer '.
Aquesta part li recordava la roda de pales que impulsa una barca de riu. 'Proud Mary' no és una roda lateral, és una roda de popa ', va explicar. - Tot i que Creedence Clearwater Revival era d’El Cerrito, Califòrnia, molta gent pensava que eren de Nova Orleans o d’alguna altra part del sud a causa del seu so de roca pantanosa. Van ajudar a alimentar el rumor anomenant el seu segon àlbum Bayou Country .
- Tina Turner va gravar una versió en solitari per al seu àlbum de 1993 Què té això a veure amb l'amor , que era la banda sonora del seu biopic homònim. A la pel·lícula, Angela Bassett i Laurence Fishburne (que interpretaven Ike i Tina) van estar sincronitzats, però a la gravació, el saxofonista de Tina, Tim Cappello, va fer la veu baixa d’Ike. En gravar la seva pròpia versió sense rastre d'Ike, es va assegurar que no pogués treure profit del seu ús a la pel·lícula o a la banda sonora, una distinció important tenint en compte les acusacions de Tina d'abús conjugal.
Quan Tina interpretava la cançó en directe, normalment feia una variació de la part parlada, però sense la veu masculina. - La versió d’Ike & Tina Turner va aparèixer per primera vegada al Regne Unit a la carta del 2 d’octubre de 2010 després que es realitzés el Factor X. per auditors Diva Fever. Aquesta versió només es va acreditar a Tina Turner.
- Ike i Tina van interpretar la seva versió a l'estrena de la segona temporada Tren de l’ànima el 1972, convertint-se en el primer gran acte que va aparèixer al programa. L'espectacle es va fer molt popular la seva primera temporada a causa dels ballarins, però van poder reservar molts convidats famosos en temporades posteriors.
- La primera vegada que Fogerty va escoltar la versió d’Ike i Tina, era al cotxe. Ell va dir Filadora : 'Quan va acabar, si tinguessin una càmera i tornessin a mi, seria com si Shrek i el ruc van a Far, Far Away i premen el botó d'aquesta petita màquina recreativa i explica tota la història de la seva ciutat! I el Donkey és com [la impressió d'Eddie Murphy] 'Fem això de nou!' Així em vaig sentir quan va acabar això. M’ha encantat i m’ha honrat molt. Em deia: 'Vaja, Ike i Tina!' De fet, feia força temps que seguia la seva carrera. Ja enrere, quan Janis i Grace Slick van començar a ser coneguts pels nens de la meva edat, em diria: 'Home, Tina Turner, vaja!' Finalment va arribar el seu deure, però durant un temps allà no se’n va adonar. Era una versió molt bona i diferent. Vull dir, aquesta és la clau. En lloc de fer el mateix, va ser realment emocionant ».
- El 19 de febrer de 1987, John Fogerty va anar al Palomino Club del nord de Hollywood a veure el Taj Mahal, un artista que Fogerty anomena 'un tresor americà'. Com es va explicar a les memòries de Fogerty, mentre intentava mantenir-se d’incògnit i escoltar Taj, es va adonar que Bob Dylan feia exactament el mateix al racó del local. Fogerty va anar a Dylan i va saber que George Harrison també hi havia anat.
Algú va fer saber a Taj qui era a la casa i Taj els va trucar ràpidament a tots els escenaris.
Dylan va tocar una de les seves cançons. Harrison va tocar 'Honey, Don't' i després tots van fer 'Twist and Shout'. En aquell moment, Dylan va dir que Fogerty havia de fer 'Proud Mary'.
En aquell moment de la seva vida, Fogerty havia jurat tot el seu antic material de CCR, per amargor i despit, tant contra la seva antiga banda com contra la seva antiga discogràfica. Així que Fogerty va dir que no volia tocar la cançó, però Dylan va respondre: 'Si no ho fas' Proud Mary ', tothom pensarà que és una cançó de Tina Turner'.
Amb això, Fogerty va escampar la cançó i s’ho va passar molt bé interpretant-la. Quan va acabar, va dir: 'Menja't el cor, Tina'.
L’ocasió no va inspirar a Fogerty per començar a interpretar cançons de CCR de nou amb regularitat, però sí que va trencar-la aquell vespre quan quatre llegendes de rock es van reunir. - Segons el llibre Bad Moon Rising , Bob Dylan va anomenar 'Proud Mary' la seva cançó favorita del 1969.
- Una pel·lícula sobre una exitosa titulada Orgullosa Maria es va estrenar el gener del 2018. No només la pel·lícula d’acció pren el nom de la cançó, sinó que apareixen lletres modificades de la melodia al cartell que la promociona, amb el lema 'Matar per l’home cada nit i cada dia'.
John Fogerty es va dirigir a Twitter per queixar-se:
'Vaig escriure la cançó' Proud Mary 'fa 50 anys, i em feia molta il·lusió haver escrit una cançó tan bona. De fet, va ser la meva primera bona cançó.
Les meves cançons són especials per a mi. Preciós. Per tant, em molesta quan la gent intenta aprofitar la popularitat de la meva música i la bona voluntat que ha guanyat amb el públic per obtenir els seus propis beneficis econòmics. Al llarg dels anys, sovint m’he trobat directament contrari a aquests usos.
Aquesta pel·lícula no té res a veure amb mi ni amb la meva cançó. Simplement van escollir el títol i van escriure una història completament fictícia al seu voltant.
Va afegir: 'Ningú mai em va preguntar sobre l'ús d'aquesta cançó d'aquesta manera, ni tan sols sobre el significat de Proud Mary'.
La pel·lícula, així com el tràiler, inclou la versió de la cançó Tina Turner. Fogerty va perdre els drets de les seves cançons de CCR el 1973, de manera que no va poder fer res amb una versió de la cançó utilitzada a la pel·lícula. - Leonard Nimoy, que va interpretar 'Mr. Spock 'on Star Trek , va gravar una portada infame d’aquesta cançó. Cap al final, canta l’estil d’Elmer Fudd: “Big wheel keep toynin”, Pwoud Mawy continue boinin ”... Està inclòs en un CD anomenat Gola d’Or .
- Aquesta cançó es va utilitzar amb un efecte desastrós per obrir la cerimònia dels Premis de l'Acadèmia del 1989 en una mica on l'amfitrió Rob Lowe la va cantar amb una actriu que interpretava Blancaneus, amb les lletres canviades per a Hollywood:
Les llums de Klieg continuen cremant
Les càmeres continuen funcionant
Rollin 'Rollin'
Mantenir les càmeres rodant - Tina Turner va cantar aquesta cançó durant gairebé 40 anys, interpretant-la fins que es va retirar el 2009. Molts dels seus èxits eren balades, de manera que 'Proud Mary' va ser l'oportunitat d'electrificar la multitud amb un nombre d'energia que li va permetre mostrar el seu impressionant ballant.
